Filla del sol

Es de nit, sóc a un ambient conegut amb gent coneguda. Però és estrany, sóc al carrer en mig d'una carretera perseguida per cotxes. Quina agonia... Les meves cames no hem fallaran penso,m'ho crec però automàticament me'n adono que no puc lluitar contra els que hem persegueixen. No llenço la tovallola,segueixo corrent,un semàfor vermell,perfecte,els allunya de mi per un curt però apreciat temps. Recupero l'alè i al cap de pocs segons continuo la marxa. No sé a on podré escapar, quan aconseguiré fugir dels que hem persegueixen. Fulgeixo sense entendre de que ja que sóc al meu poble sent perseguida per gent de confiança, res té sentit. Tinc el sentiment de por, de que hem falta temps per aconseguir el que vull...ser lliure. Ho aconseguiré? De sobte obro el ulls, i me'n adono que tant sols era un somni, un mal son sense sentit. A diferència d'altres vegades decideixo tancar els ulls i retornar al somni, vull saber com acaba. Potser hem dóna alguna pi...

Quan havia perdut l'esperança de conèixer la plena felicitat. Llavors un dia clar on el sol es deixava lluir entre el cel blau. Blau com el mar etern. I com el amor que cada cop sento més per tu. Vas aparèixer per dibuixar un somriure oblidat que es va deixar un dia amagat a un calaix a l'espera de vestir-lo amb el més noble dels prínceps. Ara que ja no tenia pressa per trobar aquella persona amb la que el cor bategues al mateix ritme que el seu cor. Aquella persona que et fa oblidar tot. En aquell moment en que estava concentrada en altres coses i somnis futurs vas aparèixer tu. El sol m'acaronava i deixava entreveure el teu somriure que tant agrada. El silenci permetia coneixet cada dia una mica més. Els teus petons dolços. Les teves paraules prometedores. El teu encant especial. Eterns són els dies en els que no et veig. Quan creia que caminava sola al pas dels objectius hem vas donar la teva mà. Què maco és l'amor vida. Serem un, et cuidaré tant com...