L'últim somni

Es de nit, sóc a un ambient conegut amb gent coneguda.
Però és estrany, sóc al carrer en mig d'una carretera perseguida per cotxes.
Quina agonia...
Les meves cames no hem fallaran penso,m'ho crec però automàticament me'n adono que no puc lluitar contra els que hem persegueixen.
No llenço la tovallola,segueixo corrent,un semàfor vermell,perfecte,els allunya de mi per un curt però apreciat temps.
Recupero l'alè i al cap de pocs segons continuo la marxa. No sé a on podré escapar, quan aconseguiré fugir dels que hem persegueixen.

Fulgeixo sense entendre de que ja que sóc al meu poble sent perseguida per gent de confiança, res té sentit.

Tinc el sentiment de por, de que hem falta temps per aconseguir el que vull...ser lliure.

Ho aconseguiré?

De sobte obro el ulls, i me'n adono que tant sols era un somni, un mal son sense sentit. A diferència d'altres vegades decideixo tancar els ulls i retornar al somni, vull saber com acaba.

Potser hem dóna alguna pista per ajudar-me a la vida real, posats a pensar coses incongruents...hem deixo portar com sempre en els meus moments d'inspiració.

Segueixo corrent i hi ha un moment en que hem quedo tranquil·la, no recordo si els havia perdut de vista o m'havia salvat.

Suposo que hem tocarà esperar i al-final sabré que és el que hem de-para aquesta vida.

Tornar a Hèlsinki per estudiar un màster de dos anys i allunyar-me de tot el que tinc aquí que valoro moltíssim?
Quedar-me i independitzar-me com vaig prometre i anar a una escola de negocis espanyola a fer un màster?

O bé buscar feina a l'estranger?

Moltes preguntes fins ara sense resposta.

El temps dirà el que ja el destí sap.

Tinc ganes d'acabar ja amb aquesta angoixa, de treballar i estudiar a les tardes pensant que no puc atendre coses de la oficina.

Estudiar el GMAT que algun llest es va inventar i alhora fer projectes de la uni i la tesis.

Hola? Sóc humana, gràcies.

Amb tot això puc dir que tot i tenir poc temps tinc una família meravellosa que m'estima,molts bons amics i ara una persona en la que recolzar-me que espero que passi el que passi amb distància o no continuem estan tant bé com fins ara.

Aquesta és la meva real història....