9 de maig
Un sense fi de missatges els ha portat allà,al mateix punt que els va unir.
Ella l'espera d'empeus davant del centre. El veu arribar amb el cotxe, creuen les mirades , fet que fa que ambdós es creguin que és real.
Allà són els dos junts per primera vegada vestits de carrer. Un davant de l'altre, de carn i ossos.
Compartint compassos, paraules i somriures tímids.
Identifica la seva olor al mateix temps que ell guarda la seva i la raten a la memòria.
Caminen endavant un al costat del altre, parlant d'això i d'allò, d'aquells que coneixen, de les proves, entrenaments i estiraments compartits.
A mesura que s'allunyem del punt de trobada escolleixen un lloc tranquil i discret on poder parlar sobre el seu futur.
Seuen.
Parlen.
Es refresquen mentre l'aire de la primavera rossa les ones del mar que trenquen valentes a l'entrada del port de la capital del maresme.
Les seves mans atrevides, valentes i perquè no? juganeres es busquen i finalment es troben.
Aparentment semblen dues peçes de trencaclosques diferents, de díficil unió.
Davant la situació es sinceren l'un amb l'altre.
Arriben a un fi comú, estar junts, trencar amb el seu passat, deixar apart el que tenien i començar un nou demà.
Confien un amb l'altre sense gariebé coneixe's, es donen la paraula, aposten per ells.
Aconsegueixen tallar el fil del passat, posar fil a l'agulla i cosir les dues mànigues juntes perquè caminin plegats.
Ara ja fa sis mesos que els personatges d'aquest inicial curt relat han començat a viure junts una nova etapa.
No esta sent fàcil, el fet d'estar junts és l'únic que fa que tot tingui sentit i que sigui quin sigui el obstacle es mostri absent en qualsevol dels escenaris possibles; que us puc assegurar en el dia a dia del ritme de vida frenètic que porten estan assaborint junts.
Amor meu et vull dir que la nostra història només ha fet que començar em de continuar escrivint dies plegats junts.
M'ajudes a escriure la resta de la nostra història?
T'estimo.
**He redactat aquest escrit escoltant Drake-Hold On, We're Going Home… Molt romàntica...
Ella l'espera d'empeus davant del centre. El veu arribar amb el cotxe, creuen les mirades , fet que fa que ambdós es creguin que és real.
Allà són els dos junts per primera vegada vestits de carrer. Un davant de l'altre, de carn i ossos.
Compartint compassos, paraules i somriures tímids.
Identifica la seva olor al mateix temps que ell guarda la seva i la raten a la memòria.
Caminen endavant un al costat del altre, parlant d'això i d'allò, d'aquells que coneixen, de les proves, entrenaments i estiraments compartits.
A mesura que s'allunyem del punt de trobada escolleixen un lloc tranquil i discret on poder parlar sobre el seu futur.
Seuen.
Parlen.
Es refresquen mentre l'aire de la primavera rossa les ones del mar que trenquen valentes a l'entrada del port de la capital del maresme.
Les seves mans atrevides, valentes i perquè no? juganeres es busquen i finalment es troben.
Aparentment semblen dues peçes de trencaclosques diferents, de díficil unió.
Davant la situació es sinceren l'un amb l'altre.
Arriben a un fi comú, estar junts, trencar amb el seu passat, deixar apart el que tenien i començar un nou demà.
Confien un amb l'altre sense gariebé coneixe's, es donen la paraula, aposten per ells.
Aconsegueixen tallar el fil del passat, posar fil a l'agulla i cosir les dues mànigues juntes perquè caminin plegats.
Ara ja fa sis mesos que els personatges d'aquest inicial curt relat han començat a viure junts una nova etapa.
No esta sent fàcil, el fet d'estar junts és l'únic que fa que tot tingui sentit i que sigui quin sigui el obstacle es mostri absent en qualsevol dels escenaris possibles; que us puc assegurar en el dia a dia del ritme de vida frenètic que porten estan assaborint junts.
Amor meu et vull dir que la nostra història només ha fet que començar em de continuar escrivint dies plegats junts.
M'ajudes a escriure la resta de la nostra història?
T'estimo.
**He redactat aquest escrit escoltant Drake-Hold On, We're Going Home… Molt romàntica...
Comentarios
Publicar un comentario