Córrer per pensar i sentir de Francesc Torralba.

És tard o vaig tard, tant se val un o l'altre si és tard és perquè vaig justa de temps per anar a dormir, a treballar o fer les quaranta mil coses que hem proposo fer com la majoria de dies que surto a córrer.

Hem poso la roba de córrer, les bambes , agafo el Garmin per controlar els quilòmetres que faig i vaig mirant el ritme per no adormir-me sobretot a les pujades.

Si fa sol també m'acompanyen les ulleres Oackley (companyes de totes les curses/triatlons i duatlons diürnes, podrien explicar moltes vivències) cal protegir la vista i cuidar-nos nosaltres al màxim possible, sinó qui ho farà?

Mínim trenta minuts i màxim una hora i mitja, ja en tinc prou per treure l'adrenalina, suar, mals rotllos, ordenar idees, relaxar-me, desconnectar per tornar a connectar com diu Francesc Torralba en aquest llibre.

Surto de casa, encenc el Garmin, triga una mica a detectar on sóc, sobretot si l'últim cop que he sortit a córrer era lluny de casa. Un cop detecta el GPS la posició o en defecte després de preguntar-me si estic a "x" quilòmetres de casa, si estic en un lloc interior i si avui és dia xx/xx/xxxx i li contesto si/no en cada cas. Premo el botó "start" i sembla que llavors comença realment la travessa, almenys la que quedarà registrada tecnològicament.
La física i psíquica ja fa estona que ha començat, inclús abans de córrer quan penso per quins camins passaré, quants quilòmetres vull fer i si hem poso les bambes d'asfalt o de muntanya.
Si tinc temps normalment vaig a la muntanya cap a la Cadira del bisbe i l'ermita de Sant Mateu. En canvi si tinc poc temps baixo corrent fins al passeig marítim i corro per pla vora al mar, hem relaxa molt escoltar com trenquen les ones a la costa.

Per mi és més gratificant i trencador anar a córrer que tancar-me a un gimnàs però per gustos colors .
Cadascú és lliure d'escollir.
I és que cada dia hem d'escollir tantes coses... des de coses insignificants o quotidianes com fer la compra fins a l'adquisició de productes de valor, propostes a clients, tirar endavant amb una relació o trencar, canviar de feina o continuar, començar de nou a estudiar o no, estalviar per poder viatjar...

Realment recomano aquest llibre per tots aquells que gaudeixen corrent, deixant-se portar per les cames sobre el terreny.
Les pàgines passen soles davant dels ulls a l'igual que els quilòmetres sota les cames pels que estimem aquest esport.

Aviat hem llegiré Córrer o morir de Kílian Jornet i Córrer, menjar, viure de Scott Jurek.

Salut i quilòmetres com diuen els esportistes.